EL TAURÓ MARTELL

Els taurons martell són marins i costaners, ocasionalment en aigües salobres. Viuen en tots els oceans, però especialment en els càlids. Tenen el cap molt ample lateralment, amb els ulls i els orificis nasals molt més àmpliament separats que en els altres taurons; aquesta estructura cefàlica probablement serveix per augmentar les seves capacitats sensorials. No tenen espiracles. El tauró martell gegant (Sphyrna mokarran) pot sobrepassar els 6 metres de longitud i pesar gairebé cinc-cents quilos. La gamma de les nou espècies conegudes és de 0,9-6 metres de llarg. En general són de color gris clar i tenen un to verdós. Els seus ventres són de color blanc, que els permet estar a prop del fons de l'oceà i es barregen quan s'acosten sigilosament a les seves preses. Els seus caps tenen projeccions laterals que li donen una forma de martell.

La forma de martell del cap pot haver evolucionat, almenys en part, per millorar la visió de l'animal. El posicionament dels ulls, muntats en els costats del martell distintiu, poden donar la visió binocular, així com una visió de 360 ​​graus en el pla vertical, el que significa que poden veure a dalt i a sota d'ells en tot moment. La forma del cap pot ajudar a que el tauró trobi menjar i permet un moviment de gir brusc sense perdre l'estabilitat.

Poden formar grups de més de cent taurons martell. A la nit, igual que altres taurons, es converteixen en caçadors solitaris. Atès que els taurons no tenen ossos mineralitzats i rares vegades es fossilitzen, només les dents es troben normalment com a fòssils.

S'alimenten d'una àmplia varietat de peixos ossis, elasmobranquis, cefalòpodes, crustacis, etc. Els joves neixen totalment desenvolupats. són coneguts per menjar una gran varietat de productes, entre ells peixos, calamars, polps, crustacis i altres espècies de taurons martell.  El seu cap únic s'utilitza com una arma per caçar les seves preses.

Els taurons martell només es reprodueixen un cop l'any i en general es produeix quan el tauró mascle mossega la femella amb violència fins que ella es compromet a aparellar-se amb ell. Els taurons martell mostren una manera de reproducció vivípara i les femelles donen a llum a cries vives. Igual que altres taurons, la fecundació és interna i l'esperma masculí ha de transferir-se a la femella a través d'un dels dos òrgans copulador.

EL TAURÓ TIGRE

EL TAURÓ TIGRE

El tauró tigre és una espècie de tauró carcariniform.  Es tracta d'un dels taurons més grans, mesuren entre 3'25 i 4'25 metres i pesen entre 385 i 635 kg. Es troba en moltes regions temperades i tropicals dels oceans, i és especialment comú al voltant de les illes del Pacíficcentral. Aquest tauró és un caçador solitari, caçant normalment per la nit. El nom d'aquest animal fa referència a les ralles fosques que presenten els taurons madurs en el seu cos.

L'apel·latiu de "tigre" es deu al fet que, co

el gran felí asiàtic, aquest tauró presenta una sèrie de ratlles fosques transversals al dors i als costats que tendeixen a difuminar-se amb l'edat. La resta del cos és gris o blau-verdós clar, sent substituït pel blanc a la cara i a la zona ventral. El morro és camús i el cap, bastant aixafat, presenta una forma gairebé rectangular, on destaca un boca parabòlica de grans dimensions que es troba envoltada per uns plecs labials molt desenvolupats. Els ulls són grans i circulars, i els orificis nasals allargats i molt avançats, disposats gairebé en posició frontal. Les dents són grans, afilades i molt ganxudes, proveïts de vores fortament serrades, excepte en la part interna de la punta. Aquesta peculiar morfologia els fa perfectament capaços de trencar ossos de grans animals i closques de tortugues marines. En cas de perdre alguna de les dents durant l'atac, una altra creix per ocupar el seu lloc.

El  és bastant corpulent, però s'aprima de forma acusada segons s'apropa a l'aleta caudal. El pes màxim comprovat ha estat de 1.524 kg, corresponent a un exemplar capturat a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, el 1954, que mesurava 5,5 m. La major longitud sembla correspondre a un exemplar de 7,3 m, encara que hi ha cites sobre un espècimen capturat de 9 metres de longitud, la veracitat no ha pogut ser demostrada. L'aleta dorsal, llarga i punxeguda, està molt desenvolupada, les aletes davanteres són amples i en forma de falç, i la caudal presenta un lòbul superior més gran que l'inferior. Les altres quatre aletes posteriors (una dorsal i tres ventrals) són bastant petites. L'aleta anal té forma aparent de quilla.

El tauró tigre és un depredador solitari i predominantment nocturn, que ataca a tot tipus de preses: des de peixos ossis i calamars a ratlles i altres taurons, passant per gasteròpodes,

 crustacis, serps marines, tortugues marines, aus i mamífers marins (, dofins , cetacis, etc.).

EL TAURÓ BLANC

El tauró blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres, mentre que les femelles són més grans que els mascles. Pesen uns 3.000 kg. La part de dalt i els costats són de color gris clar, i la part inferior és blanca (gràcies a això és degut el seu nom). Quan mossega desenvolupa una força de 18.000 N, que equival a 1,8 tonalades, que és la força més gran de tots els animals que existeixen avui en dia. La primera aleta que se situa a l'esquena, és falciforme i gran; la segona aleta d'esquena i la darrera aleta són petites. Cap d'elles tenen espines. L'aleta de la cua té forma de mitja lluna, amb una grandària de 100 cm a 120 cm. Els ulls són completament negres, les dents són grans i triangulars en doble fila. En total tenen aproximdament 100 dents, que al llarg de la vida es regeneren infinitament. La boca és gran i forta, amb la mandíbula forta. Tenen cinc obertures de les brànquies, que estan davant de les aletes del costat.

 

Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i per la seva gran robustesa, en contrast amb les formes aixafades que solen lluir altres taurons. El morro és cònic, curt i gruixut. La boca, molt gran i arrodonida, té forma d'arc. Roman sempre entreoberta, deixant veure almenys una filera de dents de la maixella superior i una o dues de la inferior, mentre l'aigua penetra en ella i surt contínuament per les brànquies. Si aquest flux s'aturés, el tauró s'ofegaria per mancar d'opercles per regular el pas correcte de l'aigua, i s'enfonsaria en la mateixa, ja que com que tampoc posseeix bufeta natatòria es veu condemnat a estar en continu moviment per evitar-ho.

Les dents són grans, serrades, de forma triangular i molt amples.

Els taurons blancs s'alimenten principalment de pops, crancs grans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques, i altres mamífers. No menjen taurons de la seva espècie, o sigui que no són caníbals. Quan el tauró caça, ho fa mitjançant una mossegada forta que deixa ferides a les víctimes. Els taurons blancs difereixen bastant de ser simples "màquines de matar", com sosté la imatge popular que es té d'ells.

ELS  TERAFÒSIDS

Són una família d'aranyes pròpies dels països tropicals. Als països hispanoparlants d'Amèrica se les coneix com a taràntules o aranyes pollet, igual com ho fan amb els membres de la família dels diplúrids. Tanmateix no s'han de confondre amb les taràntules d'Europa, que pertanyen a una família molt diferent, els licòsids, i que són les que van originar el nom originals de «taràntules». Viuen des de les regions tropicals fins a les temperades de Amèrica del Sud i Amèrica Central, el sud-oest dels Estats Units, Àsia, Europa meridional, Àfrica i Austràlia.